Tema 2

 TEMA 2

 

 

 1. Definició de llenguatge audiovisual.

    Llenguatge audiovisual és tota aquella comunicació que transmetem a través dels sentits de la vista i de l'oïda. El tema audiovisual és considerada un art en la publicitat, el periodisme, la televisió, el cinema i ara fins i tot en la web.

2. Què entenem per muntatge en el món audiovisual?

    El muntatge pot ser definit com l'ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual. Consisteix a ordenar i unir una selecció dels plans registrats, segons una estructura i una dinàmica determinada, a partir del guió, i la idea del director i l'aportació del muntador.[1] En altres paraules, el muntatge és una operació Intel·lectual de selecció, ordenació i manipulació d'imatges amb el propòsit de construir un significat global, és a dir, amb la intenció de fer percebre a l'espectador allò que el director vol transmetre.

3. Explica l'efecte Kuleshov.

    L'efecte Kuleshov s'estableix que el contingut de l'escena o quadre en si no és rellevant, sinó que el que provoca que tinga un significat és la seua unió envers altres quadres o escenes, de tal manera que es genera un corrent en forma de narrativa.

4. Qué és la continuitat en el cinema? Cita el elements que la conformen qué és el raccord?

    El raccord o continuïtat al cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.

Normalment quan rodem, hem d'ajustar-nos a moltes variables per a obtindre tots els plans que necessitem per a contar la història.

Per exemple, pot ser que el bany de la casa del nostre protagonista es rode en una localització. I que el saló de la mateixa casa es rode en una altra, encara que simulen ser la mateixa casa.

Però hem de respectar el racord o continuïtat perquè l'espectador no s'adone d'aquest «engany».

5. Les transicions, quan es fa ús de elles?

Les transicions s'han anat creant amb el pas del temps i són codis que es respecten ja que l'espectador està acostumat a ells. Sense necessitat de ser massa ambiciosos, aquestes transicions són grans ajudes a l'hora de crear missatges i continuïtat en el vídeo i el còmic. El pas d'una escena o presa a una altra ha de ser el més natural possible sense massa efecte.Els fosos aconsegueixen enllaçar diverses preses sense que hi haja una ruptura significativa que faça que l'espectador es desenganxe de la projecció.

 

6. Qué és la el·lipsi? Tipus.

Una elipsis es un salto en el tiempo / espacio. El espectador no pierde la continuidad de la secuencia, aunque se hayan eliminado los pasos intermedios. Hay varios tipos:

 

- Elipsis cortas: Se realizan dentro de una misma escena para eliminar momentos que no aportan nada a la acción.

- Elipsis flashback y flashforward: Son las que realizan un salto en el tiempo ya sean extensas o no. 

 

7. Camp i fora de camp.

 Camp és el que veiem dins del pla, mentre que fora de camp és el que suposem que està ací, però que el pla no mostra. Fora de camp és un tipus d'el·lipsi, en aquest cas visual, en la qual s'omet alguna cosa que l'espectador dóna per fet que està ací, però nosaltres, com a realitzadors, podem ometre, ja siga per redundant, ja siga per evitar haver d'afegir una dificultat més al treball.

8. Tècniques bàsiques de realització audiovisual ,tipus i exemples.

 
Anomenem eix escènic o d’acció a la trajectòria que segueix en pantalla qualsevol element mòbil. L’eix escènic es forma igualment entre dos personatges immòbils que es miren. L’eix de la càmera és la línia imaginària que coincideix amb el punt de mira de l’objectiu de la càmera.
- El pla "master": Si gravem en una sola escena, sense interrupcions i inserint de la manera més hàbil possible, les preses necessàries, aconseguirem no trencar el missatge emprant una única seqüència. A l'estil de The Rope de Hitchcock o el director hongarés Bela Tarr
-Pla i contraplà: És una tècnica per a l'enregistrament dels diàlegs, com hem vist en l'explicació de l'eix d'acció, però que es fa amb els actors per separat. Es graven en tres cambres, evitant sempre el pla frontal. L'objectiu és donar la sensació de l'espai que envolta a l'escena i del rostre dels actors. Una altra opció és el pla sobre muscle, que fa que els actors compartisquen l'espai escènic, unint-los en la imatge, és una fi expressiva.